Sant Cugat d’Albons

L’església parroquial d’Albons, situada en el punt més enlairat del poble, és un edifici romànic que fou edificat en dues etapes. La primera, als segles X-XI i, la segona, als segles XII-XIII.
Com que tot l’interior està arrebossat, excepte els arcs torals, és difícil veure l’aparell de les diferents fases constructives. Aquestes només es poden apreciar des de l’exterior del temple. Hi podem veure clarament diferenciades les dues èpoques. La primera inclou l’absis i la major part de la nau, amb un aparell de carreus o pedres de mida petita, no massa ben tallades, posades en fileres que no sempre segueixen una regularitat ni una linia horitzontal. Segurament és degut a la mida i forma irregular de les pedres. A l’absis també hi trobem aquests tipus de pedres, més visibles sobretot a la meitat superior
Aquesta primera nau es va allargar cap a l’oest en una segona fase constructiva. És una ampliació de pocs metres de llargada, que es pot veure perfectament gràcies al canvi d’aparell del mur que dòna a migdia, però sobretot al de tramuntana, que queda dins el pati del castell.
La façana, de cara a la plaça del poble, ha estat encara més alterada. Després de la darrera restauració, que ha llevat les restes d’arrebossat modern que encara hi quedaven, s’hi poden veure clarament els diferents canvis d’aparell i l’aresta que senyala l’inici de la primitiva coberta, sobreaixecada en un moment indeterminat. L’actual portalada d’entrada encara és més recent, dels anys cinquanta del segle passat. Per tant, no té res a veure amb l’edifici romànic.
Encara que l’església es data amb tota probabilitat al s. XI, no apareix citada documentalment fins l’any 1279 i 1280 com ecclesia de Albornis. El seu caràcter d’església parroquial també queda documentat en el s. XIV, com a Ecclesia parrochialis de sancti Cucuphatis de Albornis. El lloc d’Albons, en canvi, apareix abans. Joan Badia, possiblement el millor coneixedor del romànic empordanès, cita documents dels anys 959, 980 i 989 en els que apareix el lloc amb les fòrmules Alborz, Alburne i Alburze. Aquest últim, en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló, llegant unes vinyes del terme d’Alburze a l’església d’Empúries.